Gaudir del propi moviment sense ser Isadora Duncan
Fa dies que penso quan d'important és trobar espais íntims de joc, gaudi i llibertat. Moments per dedicar-se sense expectatives sanadores, només complaure'ns i punt.
Crec que el moviment entra en una dimensió diferent que emociona per la seva veritat. Aquesta només aflora quan la persona que es mou es deixa perdre i
es
disposa al fluir dels moviments sense
més intenció que el passar-ho bé. Quan és de veritat és bell. No parlo de
tècnica ni grans acrobàcies si no del privilegi de ser testimoni de la veritat
de la persona, d’allò més intuïtiu i essencial. Pura màgia. Connectar amb
aquesta bellesa et fa transcendir de tu mateixa i sentir-te part d’un plaer
col·lectiu. La sinceritat i la generositat de deixar fluir el gaudi sense
judicis ni compromisos. Sense pretensions i impressions.
Amb el temps i la pràctica,
deixes d’intentar controlar tots els moviments del teu cos amb una finalitat
estètica externa. Deixes de reproduir patrons i t’abandones al joc i al fluir
del maridatge cos-música. Aquest és el veritable plaer. La llibertat de gaudir
de la bellesa sense judici.
Per a les persones que no
coneixeu la Isadora Duncan, comentar que va ser una avançada als seus temps i
pionera de la modern dance o dansa contemporània. Omplia l’escenari
ballant descalça, amb poca roba i
transgredint els cànons estètics de la seva època amb la seva llibertat de
moviments. Ara, 120 anys després, ja tenim superat el tema d’ensenyar carn però
no tant l’alliberament de dansar des de la veritat interna de cadascuna.
No cal ser Isadora per apropar-se a la bellesa del moviment. Cal una ment
relaxada i lliure de judicis. Cal deixar-se deleitar per una mateixa. 
