Ballar les “merdes” i abandonar-te al caos

Normalment, associem la dansa a la socialització, l’alegria, la festa i a l’amabilitat. Et proposem que provis d’entrar a la dansa de la cara b, del mal humor, de l’enuig, de la bruixa, del deliri, de la desconnexió ,del caos i de les “merdes” que ens pertorben l’existència.  

Quan el mal humor o els sentiments negatius es passegen per la nostra ment, la reacció inconscient és bloquejar el cos i no deixar sentir. Entrem en un bucle de mala energia i tot es més irritant i estressant.  Utilitza el moviment de la mala energia per moure aquests pensaments, revisar-los, transformar-los o simplement acceptar-los. Abandona’t al caos que proposa la llibertat creadora i el moviment seguint la intuïció.  

Les sessions de dansa i moviment on treballem el caos deixen aparèixer les harpies, les fúries, les parts fosques, les idees esbojarrades i la lletjor que normalment ens amaguem. És important deixar-les aflorar, ballar-les, exagerar-les, representar-les perquè emocions com la ràbia, la tristesa, el fàstic o  la por circulin per camins més creatius, on l’inconscient les pugui col·locar  allà on calgui.  

Si ballem les emocions no cal posar-hi paraules. Donar-les-hi la volta, fes-les créixer o modificar-ne la forma, arrodonir-les, desenrotllar-les, trepitjar-les. ..Observa i torna a explorar el caos, l’emoció menys resolta, l’equivocació, la repressió...

Sovint, aprenem a ser “bones” i a bloquejar el que el sr. Wonderful no escriuria a una tassa de cafè. Masses acumulacions d’energia negativa sense canalitzar faran que un dia l’olla a pressió exploti. Deixa que la música t’ajudi a entrar, que el moviment s’expandeixi li dona-li una forma acceptable, busca una catarsi, una reconstrucció, un perdó.

El límit de la teva exploració és el consensuat pel grup de no agredir a ningú ni físicament i verbalment, la resta de possibilitats són les que et permetin el físic i la capacitat creativa.

Pots venir un dia enfadada amb algú i/o revisar un tema que es repeteix i convertir-lo en una coreografia sanadora. Un viatge íntim per recolocar-te, per dir-te la veritat i per agafar perspectiva. Alguna vegada, s’han creat “actings simbòlics” per representar alguna situació. És un joc que espontàniament es crea al grup i que sense saber molt bé perquè  i com, dona llum a temes foscos. Solen ser les trobades més enriquidores i divertides, gairebé màgiques.

Les sessions es tanquen amb una verbalització per posar-hi paraules, si es necessita, a allò viscut en moviment. De vegades, el tsunami creatiu necessita escriptura o dibuix per acabar de simbolitzar. Cadascuna té les seves preferències. Si més enllà d’això, has aixecat una “tapa” i necessites posar-hi ordre, entendre i significar, pots portar aquests temes a espais terapèutics verbals.