Cada persona que balli la seva dansa
Una de les premisses dels grups de moviment és la de no jutjar. Deixar fluir el moviment sense estar valorant constantment si encaixa amb el de la resta, si és estètic, si és innovador, si és….Una pila de judicis que la nostra ment insaciable elabora per controlar i boicotejar el plaer de ballar. Al principi, es un gran exercici d’autoconeixement perquè sota una primera situació de pudor i vergonya que genera fins i tot rebuig i malestar, es descobreixen moltes defenses adquirides i pors. A mesura que arrisques i permets transitar per moviments fora del teu “espai de confort” la ment comença a donar treva i es col·loca com a testimoni i observadora.
Aquest laboratori que són les sessions de moviment ens permet provar i experimentar-nos per després fer l’extrapolació a la realitat quotidiana. Quina ment poderosa i controladora tenim que es permet anar arbitrant per la vida? I sovint, aquests dictàmens son un dard verinós cap a nosaltres mateixes.. Quantes afirmacions limitadores ens fem?
En un exercici de desenvolupament espiritual em proposàvem no fer cap judici durant tot el dia i observar les valoracions que fan d’altres sobre tot i tothom… Va ser encara més revelador! Què difícil és no jutjar! Però qui sóc jo per jutjar res?
El judici és una actitud defensiva de l’ego que es relaciona amb la por. Podem ser més lliures i baixar revolucions?
Podem deixar de perdre energia pressionant o impressionant?
Cada persona que balli la seva dansa, que gaudeixi del seu moviment i que s’apropi als ritmes que la facin vibrar!!!!