2021: L'any que vam començar a desaprendre

Crec que poca gent discrepa de la idea que el 2020 ha estat un any que ens ha colpejat fort a tot@s.

 A mi, personalment em va boicotejar la idea de niu de cotó fluix i maternitat conscient prevista i canviada per un niu creat per branques, trossos de roba, plàstics i d'altres elements que un cop trobats, he hagut de fer presents al meu refugi. Un refugi on revisar aquelles coses més bàsiques de mi mateixa i de les que anava veient en el meu voltant. 

 Les limitacions de la pandèmia i la revolució interna de ser mare m'han obligat a viure el moment més visceral i també, el més espiritual de la meva vida i situar-me en un present potent i real. 

 Sense entrar en densitats, una manera de començar a deixar fluir el garbuix d'idees i intentant donar una forma profitosa a l'huracà mental és la creació d'aquest apartat al bloc que li he dit "flexionar-me i reflexionar-me" amb la voluntat de mantenir el cos i la ment com a temàtica principal relacionant les noves reflexions que han anat coent-se dins meu.

¿Per què desaprendre? 

 Intuïtivament puc veure com hi ha coses que he aprés de mi que estic revisant, ja no estic segura de res, és més, al·lucinant: jo no soc el que penso, ni soc qui penso que soc. Tinc una ment condicionada i ensinistrada . 

 Ja aniré entrant en aquest jardí, poc a poc. Sense donar res per definitiu, revisant i observant. 

Què desaprendre? 

 Després de 40 anys d'experiència i de construcció de qui soc jo, del meu ego, arribo al vèrtex i comença la desconstrucció. 

 Qui és la Laia? Amb quines idees he estat fortament identificada i no tenen cap mena de sentit? Què passa si no tinc la raó? Què passa si no jutjo? Què passa si deixo de voler controlar? Què passa si em connecto amb una vibració més alta? Com enfocar la vida i deixar de patir per tonteries? Com evoluciona aquest personatge? 

 Aquestes i moltes altres són les preguntes i les reflexions que se’m presenten. Podem anar compartint juntes aquest desaprendre?